Un trosset de cel

Ja se sap allò de “qui avisa no és traidor” i, com ja vaig dir, aquest post és bastant més optimista que l’anterior.

Coses que han millorat:

- relacionar-me amb espanyols, malgrat que em vagi fatal per a millorar l’alemany, m’ajuda a no sentir-me tan fora de lloc

- anar a classe em proporciona hores ocupades i, per tant, menys hores que haig de passar trencant-me el cap aviam què puc fer (i tinc deures :O)

- les festes d’Erasmus comencen a anar millor

- amb l’Adtesa i la Sophie ens farem uns “plànnings” pels caps de setmana, per no quedar-nos soles i avorrides

- puc mirar el correu cada dia (encara que els ordinadors van fatal :S)

^^