Friday, September 28, 2007

Després de tot,

Només volia dir-te que he passat molt bon estiu.

Tinc un munt de records que sé que ja no oblidaré. Les hores passades al teu portal, esperant que sortissis d’un moment a l’altre. El sol, sempre present en el meu estiu, va ser l’únic testimoni del vincle que es va forjar entre tu i jo. Les teves mans. Les teves mans agafant les meves. Acaronant la meva galta. I les estones de passejades amunt i avall, sense rumb. Els teus ulls. Mirant-me fixament. Com si cada vegada fos la primera vegada que em veiessin. Com si es meravellessin de tot allò que veien. I les nostres bromes, les nostres rialles, la banda sonora del nostre estiu. Els teus braços. Bressolant-me tendrament. Abraçant-me i deixant en mi l’escalfor d’aquells que saben que no necessiten res més per a estar complets. Els teus braços, envoltant-me. I la son, que se’ns enduia als seus dominis cada tarda, quan, embriagats per la calor del migdia, ens adormíem l’un sobre l’altra. I els teus gestos, que em vaig arribar a aprendre de memòria. Gravats a la meva ment per sempre. I les converses inacabades, plenes de silencis i carícies. La teva boca. Els teus llavis. Tan aviat formaven un somriure com em robaven un petó en el moment menys esperat… 

Ja ho veus. No pots desaparèixer tan fàcilment com t’agradaria. Tampoc com a mi m’agradaria. Només em queda tenir paciència, i esperar que el temps faci la seva feina. Però els records de tots els moments que hem passat junts, sé que no se’ls podrà endur mai. Que quedaran en mi i formaran part del meu jo futur. Ja ho veus. Sempre diuen que res no dura per sempre, però tal vegada és que no ens adonem que tot dura per sempre, només que canvia de forma. Em quedaré, doncs, amb els meus records. Per passar una estona feliç quan em decideixi a reviure’ls. Aprendré a disfressar el que senti, si mai ens trobem pel carrer. Dissimularé, si resulta que és això el que vols. Però m’agradaria poder dir-te una cosa. I és que, després de tot,

només volia dir-te que he passat molt bon estiu.

 

Posted by Ireth at 13:34:41 | Permalink | Comments (1) »

Thursday, September 27, 2007

Te quiero aún cuando tú no me quieres.

Me gustas, y se desborda en mí

un torbellino de sentimientos y pasiones

que se mezclan entre sí, nerviosos y agitados.

Que chocan los unos con los otros.

Se entrometen en un barullo de hilos de colores.

Se pierden y se vuelven locos.

Y yo con ellos. Loca como nunca antes lo fuí.

Locos, ellos y yo, sentimientos y pasiones.

Y en medio de toda esta locura, tú.

 

 

 

A vegades em pica per la poesia…

El que ja no aconsegueixo entendre és perquè em pica en castellà.

 

 

1pto! 

Posted by Ireth at 20:57:48 | Permalink | No Comments »

Tuesday, September 25, 2007

La novetat: m’he fet un bloc!

Ja ho veieu: jo, també, m’he acabat rendint a la força dels blocs.

Era un fet inevitable, suposo, donat que m’agrada escriure i, a vegades, el flog no dóna per a prou (o, si més no, segons què queda estrany en un lloc on allò que té importància és la imatge i no el text).

Així, doncs, us presento el meu bloc: Un trosset de cel.

I per què aquest nom?

I per què no?

Perquè m’agrada, perquè és el meu bloc i perquè, al cap i a la fi, no pretenc arreglar el món des d’aquestes simples línies, sinó donar l’oportunitat als que el visiteu d’entretenir-vos una estona llegint petites històries que plasmen la realitat que m’envolta des d’un punt de vista altament subjectiu i fantasiós… O no.

Ja ho anirem veient, tots plegats.

En tot cas, espero que us agradi i que el llegiu de tant en tant!

 

 

1pto!

Posted by Ireth at 15:18:00 | Permalink | Comments (2)