Escriure
Escriu.
No t’oblidis d’escriure.
Envia’ns un correu.
Recorda d’enviar cartes.
Però, sobretot, no oblidis el plaer d’escriure perquè és l’unica cosa que et quedarà quan tota la resta ja no hi sigui.
M’he sentit a dir, tantes vegades, que com és que no escric, que ja no sé què respondre. No és que no escrigui, dic. Ho faig… Només que en menys quantitat que abans.
A favor meu diré… que no tinc justificacions.
En contra, que tinc una mena de pavor natural contra la pàgina en blanc; que quan se m’acudeixen coses que vull escriure no estic mai en el lloc ni en el moment adequat, que tot el que sento quan escric és tan inconnex i, a vegades, tan poc clar, que temo que plasmar-ho en paper provoqui només una sensació d’irrealitat i complicació molt gran en el possible lector.
Malgrat tot, sé que encara tinc moltes coses per a dir, molts sentiments per a deixar expressats…
…I el temps encara no s’ha acabat!
