TU +JO = 10 (mil històries que encara s’han d’explicar!)
Si mai hagués imaginat fins a on pot arribar la felicitat, en cas que hagués decidit de posar-li límits, no crec, ni per un instant, que m’hagués acostat gens ni mica a descriure el mateix que sento ara.
Si mai hagués pensat en la possibilitat de veure com els meus somnis, finalment, es feien realitat, t’haig de confessar sincerament que no se m’hauria acudit de fer-t’hi aparèixer a tu.
Si mai hagués de fer cas a totes aquelles idees preconcebudes que tenim sobre la vida, sobre allò que vindrà o sobre allò que, teòricament, ha de ser, probablement ja no t’hauria trobat.
Així, doncs, puc dir, contenta i orgullosa, que aquest cop em va sortir bé allò de “deixar-se portar”. I mai hauria pensat que això augmentaria tant els meus nivells de felicitat!
T’estimo. Només ho sé dir així.
T’estimo i no em fa por escampar-ho per tot arreu.
T’estimo, aquest sentiment és el meu estandard, que voleia al vent si bufa, es mulla si plou i es torna a assecar quan surt el sol.
Així espero que sigui el meu amor i així espero poder-te’l mostrar: que s’adapti allò que vivim i als temps que hagin de venir.
Però, sobretot, que continui essent això: amor.
Que aquests 10 mesos vagin més enllà d’una simple xifra. T’estimo!..
PD: …i sé que mai ho podré expressar prou bé amb paraules.
